Hui m’agradaria parlar-vos sobre
un dels compositors expressionistes més coneguts: Alban Berg, membre de la
Segona Escola de Viena, i deixeble d’Arnold Schoenberg. Berg
va compondre dues òperes: Wozzeck i Lulu. La primera va tindre un èxit
impressionant i inesperat; malauradament, Berg no va poder completar la segona,
atés que va morir en 1935, quan estava treballant en l’orquestració del tercer
acte. Després d'uns anys, el compositor i director austríac Friedrich Cerha va
acabar-la.
L’última òpera de Berg, Lulu, està
estructurada en un pròleg i tres actes, i el seu argument és veritablement
pertorbador. Com el musicòleg Pablo L. Rodríguez diu, ens conta l’ascens i posterior caiguda de la jove Lulu, una mena de femme
fatale, que exerceix els papers d’esposa infidel, amant capritxosa, objecte de
desig, artista de cabaret, assassina, fugitiva i prostituta. La història
acaba quan Lulu mor a mans de Jack l’Esbudellador.
En aquesta obra, Berg va utilitzar la tècnica del
dodecatonisme, mètode de composició que havia desenvolupat el seu mestre Arnold
Schoenberg. En l'òpera hi ha un conjunt de sis sèries, principals i secundàries,
que Berg assignà a cadascun dels personatges. L’estrena a Espanya de Lulu va tindre lloc al Gran Teatre
del Liceu de Barcelona en 1969.
Si voleu conèixer més sobre aquesta òpera tan fascinant, us recomane
veure aquest documental. Es tracta d’un episodi de l'excel·lent programa de TV3 Òpera
en texans, dirigit i presentat per un dels meus divulgadors musicals favorits: Ramon Gener.
 |
| Alban Berg |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada