Al
començament del segle XX, hi va haver una sèrie d’investigacions científiques que
van influir decisivament en l’art i, per tant, en la música.
En
primer lloc, l’anomenada “nova física”, representada per: Albert Einstein, el qual va desenvolupar la Teoria Especial de la Relativitat; Max Planck, qui proposà la Teoria Quàntica; i Werner Heisenberg, l’autor del Principi d’Incertesa. En altres paraules,
les ciències deien que l’univers és tan complex que no es pot comprendre i, a
més, el fet d’observar-lo canvia la seua configuració.
 |
| Albert Einstein |
En
segon lloc, és molt important el sorgiment del Psicoanàlisi, creat pel metge
vienès Sigmund Freud i continuat pels seus deixebles i col·laboradors Alfred Adler i Carl Jung. Gràcies a estos investigadors, es va esbrinar que l’ésser
humà té una part obscura i inconscient que domina el nostre comportament.
 |
| Sigmund Freud |
Com
a conseqüència d’ambdues coses, els compositors van tindre una visió pessimista de
la realitat, cosa que es percep en les seues obres, sobretot pel que fa als músics
expressionistes.
Per
exemple, en Erwartung (L’espera), òpera en un acte per a
soprano i orquestra d’Arnold Schoenberg, veiem el monòleg interior de la cantant.
A poc a poc, ens assabentem que està esperant el seu amant; finalment, ens
adonem que la protagonista està boja i que l’ha assassinat. Tot i
que l’òpera té una durada de mitja hora, l’acció, en realitat, es desenvolupa durant un
segon dins de la ment de la protagonista!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada